NUDACTIVITAT (ADDAN-ALETEIA)

[Sport MMOadmin]

Un bon dia algunes persones varen començar a denunciar el racisme, l'esclavatge, la xenofòbia, el sexisme, l'homofòbia, entre d'altres patologies socials. Ara va arribant l'hora de denunciar unes lacres socials tals com el textilisme, la nudofòbia i les seves conseqüències, com són els guetos "nudistes", que volen fer passar com "espais de llibertat", tot confonent l'autèntica llibertat amb la llibertat condicional en què ens volen fer viure.
Cal avançar, de tal manera que els drets a la indumentària lliure i a la nuesa simple entrin en allò que anomenaré inconscient col·lectiu. Cal aconseguir que siguin considerats pel gruix social com a drets indiscutibles, començant per les llars.

A. En aquests moments la discussió està centrada en:

1. La qualificació de les platges, que si són nudistes, que si són "familiars-excloents", que si són lliures (les platges lliures són, simplement, aquelles on hi llu el respecte i la tolerància pertot)...

2. En els dret dels menors a que se'ls oculti o no la veritat de la nuesa humana simple i de que se'ls introdueixin idees contràries al seu propi cos i al d'altres persones.

3. En la preocupació sobre si és o no adequada la nuesa en nuclis urbans, com places, carrers...

4. En entestar-se en cercar diferents qualificacions per les platges lliures per tal de convertir-les en mútuament excloents.

5. En convertir criteris estrictament estètics, d'una moral particular o de gustos personals, en prohibicions o en Ordenances Municipals.

6. En l'exageració i en la consideració esbiaixada de qüestions higièniques.

7. En les actituds de cossos de policia i de seguretat privada.

8. En la capacitat individual de cada persona de fer quelcom per avançar en el reconeixement del Dret a la Lliure indumentària, inclosa la nuesa humana.

9. En l'Educació per la Ciutadania.

10. En el dret a no veure.

11. En la suposada "naturalitat" del pudor.




B. Caldria centrar la discussió en el terreny contrari, en el del vestidisme, de la nudofòbia i en les seves conseqüències.

a. El vestidisme.

b. La nudofòbia.

c. Platges i altres espais vestidistes.

d. Gent conforme amb l'exclusió.

e. La culturocràcia.

f. Posada a 0 (reset)

En els següents missatges analitzaré els diferents punts.



http://es.groups.yahoo.com/group/Gent-d-Accio-Nudactiva/
---
Juega al Euromillon desde casa

[admin]

Respecte de la qualificació de les platges hem de manifestar que totes les platges, com espais públics són lliures per definició i pel dret a la lliure circulació pel territori, d'una banda. D'altra banda durant el segle passat va desaparèixer la penalització per la nuesa, dins d'allò que s'anomenà "escàndol públic".
Des que va desaparèixer el delicte d'escàndol públic, la nuesa simple va passar a ser una llibertat, com és lògic.
Per tant des d'aquell moment és perfectament legal estar-se com millor ens vingui de gust a qualsevol espai públic, àdhuc la platja, sense que retrògrades moralistes, siguin de corporacions municipals (com la de SSitges), de cossos policials o juristes anquilossats, tinguin cap dret sobre la nostra imatge. La nostra imatge és ben nostra i cap consideració d'ordre estètic o moral pot obligar-nos a canviar-la. Si la nostra imatge afecta a alguna persona intolerant, té la democràtica, tolerant i educada possibilitat d'allunyar-se'n, però no té cap dret d'intentar modificar-la per força, encara que apel·li als seus drets.
"Els meus drets comencen allí on s'acaben els teus", diuen). Si posessin el seu dret i el nostre al mateix punt que reclamen, la indumentària o la nuesa de l'altre, no hi hauria cap problema. Dit d'altra manera, els drets dels altres s'acaben on comencen els propis, en el propi cos o persona i en allò que qualsevol hagi decidit de posar-se o al damunt o prefereixi prescindir-ne. No hi ha ningú que tingui el dret de decidir sobre la imatge d'altri, menys encara si no està en predisposició que aquests altres també decideixin sobre la seva imatge.

Si hi ha llibertat per la indumentària i per la nuesa simple i dret a la lliure circulació pel territori de domini públic, no hi ha cap motiu per qualificar les platges de cap manera, assabentint-se'n el Ministeri del Medi Ambient, les Conselleries de Turisme, polítics confessionals o costumbristes, culturalistes, autoritats diverses i mitjans de comunicació.
Quan entrem al joc de qualificar platges, viatgem al passat o potser als actuals països islàmics, amb segregacions per sexes o amb reglaments estrictes d'indumentària. Per ara la suposada existència de platges "no nudistes" serveix per foragitar-ne les persones que prefereixin banyar-se o estar-s'hi nus o nues (com a Sudàfrica quan foragitaven una persona de color pel fet de ser en un lloc per a les persones blanques...). Fins i tot els jutges ho empren per dictar sentències del tipus "no tradicionalment nudista".
A França, per exemple, el país de la "Liberté" i de la laïcité, és en aquesta qüestió un feu moralitzant exemplaritzat per l'alcalde de París, que potser encara s'excita massa per la visió dels pits femenins, a la "platja" del riu Sena.

Ara hi ha, a més, qui pretén representar el general de les families, de tal manera que demanen platges per practicar el seu suposat dret a la intolerància familiar i a la lliure transmissió d'aquesta intolerància. Dels seus plantejaments n'exclouen o n'obliden els altres models de família, com si només existís el seu. Com que creuen en l'existència de platges "nudistes", creuen en el seu dret a que els concedeixin platges per la segregació en funció de la seva particular intolerància a la llibertat d'indumentària o nuesa aliena. D'aquí poden sorgir infinitat d'altres platges, com les feministes, les masclistes, les culturalistes, les top-lessistes amb calceta obligatòria, les tanguistes no nudistes, les sostenistes amb el cul a l'aire, les bikinistes, etc., amb els mateixos drets d'excloure persones que no compleixin les seves dèries, exigències o intransigències, és clar.

Per tots els motius exposats i pels que podeu intuir que es podrien exposar, hem de reivindicar arreu les platges lliures. També les podem anomenar platges tolerants, platges familiars tolerants o platges familiars lliures.
---
Jugamos a Mini Golf?

[admin]

Respecte dels menors i la nuesa hi ha molt a dir. És el principal argument de la gent moralista intransigent i intolerant, així com argument policial, jurídic i judicial.

De menors n'hi ha a totes les cultures i a moltes llars, moltes de les quals no reprimeixen la nuesa humana. No cal dir que els menors creixen sense traumes per aquesta causa. Si ens ho mirem de forma crítica i desacomplexada haurem de concloure que és ben difícil de creure que la nuesa humana tingui la capacitat de traumatitzar selectivament alguns menors de la nostra cultura i no la d'altres o només als nens i nenes que han rebut una educació basada en el prejudici i el despreci a la llibertat dels altres (el mateix que passa quan s'educa els nens d'ètnia blanca en el despreci de les persones d'ètnies africanes...).

Des de l'adveniment del cristianisme s'ha culpabilitzat el cos humà, que suposadament posseeix parts "brutes", pròpies de la part animal i propiciatòries a que es deslliguin els "baixos instints" o els "instints animals". Aquestes parts també se les anomena "intimitats", en un probable intent de convencer-nos d'aquesta propietat només pel significat d'aquesta paraula. A la brutal repressió de la nuesa se li ha volgut donar un caràcter positiu, de tal manera que se l'anomena "virtut". Amb aquestes creences irracionals no és estrany que existeixi gent que cregui que és convenient ocultar la nuesa humana als menors. Realment, però, la que cal ocultar per damunt de tot és la del sexe oposat o també la que exemplifica que és possible estar-se nus o nues en espais oberts.
És ben curiós que tota la gent que apel·la a aquesta mena de dret dels menors de no veure una nuesa humana suposadament traumàtica ho dirigeixen exclusivament cap a una mena de menors, ja que els qui viuen la nuesa amb normalitat a casa seva no són objecte de cap intent de "protecció". No els mobilitza en absolut la que haurien de considerar traumàtica exposició a la nuesa d'alguns infants, tant d'altres cultures com de la pròpia societat. En el fons, doncs, no deuen creure que la nuesa sigui tan perjudicial com sostenen. Allò que no volen, però, és que els seus menors envoltats d'una puresa salvífica vegin com a normal i natural una actitud oberta, tolerant i respectuosa respecte de la nuesa.

És fàcil d'adonar-se que el motiu de tal despropòsit és mantenir ben allunyat el "sexe", ja que Igualen nuesa i no ocultació dels òrgans genitals gairebé a sexe explícit.

Recordo en aquest punt que vivim en un país aconfessional i on la Constitució proclama la no superioritat de moralitats. El problema és que el costum moral ha trascendit l'àmbit estrictament religiós inicial i ha arrelat profundament en l'inconscient col·lectiu.

Em pregunto si existeix el dret a que s'oculti la veritat de l'anatomia humana, genital inclosa, així com si n'existeix un altre apte per ensenyar a despreciar parts del propi cos humà. Per avui això és el que reivindiquen aquesta gent. Justament apel·len als drets dels infants per continuar trepitjant el seu dret a una informació veraç, adequada a l'edat i a no crèixer amb inhibicions, dubtes, remordiments ni temors respecte del seu cos i del dels altres.

Per tant, en aquest punt podriem manifestar que els menors tenen el dret a no ser enganyats, castigats, traumatitzats ni educats en la intolerància respecte del cos humà, propi i aliè.

Per si de cas s'ignora afegirem que l'ésser humà té una àmplia capacitat sexual i sensual i que, en major o menor mesura, tota la superfície cutània és erògena. Per tant el "sexe" no s'oculta només pel simple fet de cobrir els òrgans genitals. Que no siguin simplistes, doncs.

El "sexe" i el cos humà es comença a amagar pels genitals, després per les zones properes que per aquest fet adquireixen més significació eròtica. Després es van amagant trossos fins arribar a amagar la figura completa i dissimular els contorns erotitzants, sobretot pel que fa al cos femení. Finalment hi ha dones que acaben -sigui parcialment o total- recloses en vida, tant per voluntat pròpia com del seu entorn vigilant en certes societats, ben lluny de les mirades potencialment libidinoses d'altres mascles. El tret comú d'aquestes dones és la forma com es cobreixen el cos amb roba, en un intent de desdibuixar o dissoldre la seva potencialitat sexual.
Aquest és el camí de la intimització forçada de parts del cos humà, que finalment només s'atura amb l'empresonament de la dona, en harems o en clausures.
Com és ben lògic hi ha moltes dones que es senten còmodes dissimulant-se a la vista dels altres. Això és només un reflexe de la pressió externa que han acabat per acceptar com a pròpia, una forma més de Síndrome d'Estocolm, ja que la mera possibilitat de descobrir una part del seu cos els genera ja pudor o manifesta incomoditat.

El camí de l'alliberament passa necessàriament per la deserotització dels genitals, per evitar d'usar peces de roba inútils i per lluitar contra tota mena d'imposicions respecte de l'ús o no de peces de roba.
---
Organiza tu Kedada online!

[admin]

Respecte de la nuesa a places, parcs o carrers, també tenim la possibilitat de fer-nos altres preguntes potser tant indefinides com infinites, alhora que nècies. En faré unes quantes per anar aclarint la qüestió.

És adequat...

dutxar-se nues o nus a casa?
menjar en públic?
no portar roba interior?
usar barret mexicà a Mèxic?
que persones homosexuals militin al PP?
orinar al camp lliure?
ser naturista no nudista?
ser nudista només al gueto?
usar peces de roba per banyar-se?
tenir relacions sexuals usant l'MP-3?
orinar amb sostenidors posats?
ensenyar la boca i els llavis?
vestir-se de forma elegant per poder abusar de l'aire condicionat?
obligar nens o nenes a dur barret de copa?
seguir per costum una pauta moral imposada?
usar tanga on hi ha gent nua?
no ocultar les orelles, tan eròtiques com són?

Si deixem que cada persona, en la mesura del seu grau d'autonomia decideixi per ella mateixa, alhora que tolerem i respectem la seva desició personal ens adonarem fàcilment que no caldria haver formulat cap de les preguntes anteriors, ni la que ha estat motiu d'aquest apartat.

L'obsessió per la nuesa va aparèixer amb les religions monoteístes, però ha travessat l'esfera purament religiosa i impregna societats senceres. Aquestes religions a la pràctica igualen no ocultar la nuesa amb l'oferiment sexual explícit. Els menors d'edat poden bàsicament estar nus i observar la nuesa de persones del mateix sexe (on hom no hi suposa la possibilitat de relacions sexuals) en dutxes i vestuaris públics. Amb aquesta idea primària si un home observa una dona nua capta un missatge d'oferiment sexual explícit; si algú observa un home nu hi veu algú que s'exhibeix o un agressor sexual.
Tot plegat només són obsessions patològiques, que es poden curar fent esforços de debò per entendre què és tolerància i respecte.

Com que, fins fa poc, el nudisme i el naturisme nudista es conformava amb l'establiment d'un "appartheid" profilàctic (SIC), no hi havia gaires problemes. De tant en tant, quatre descerebrats, fins i tot recentment immigrats, deixen anar uns renecs, unes amenaces "divertides" o uns insults tot passant per la carretera o passejant, fins i tot "educant" els seus infants en la falta de respecte i en la intolerància, fins i tot amb la predisposició a l'agressió. Alguns altres es dediquen a avergonyir, atemorir, denunciar o agredir les persones que s'atreveixen a estar nues en llocs apartats.
¿Què té pensat de fer el gruix de la classe política per esmenar aquest greu problema?: En general, res. Només esperar l'evolució i provar de no "tacar-se" com els podria passar si hi prenguessin part.

Nosaltres hi tenim la solució, no pateixin. Només cal deixar que cadascú vagi arreu com vulgui. A qui no li agradi simplement se'n pot allunyar, sense caure mai en el parany de creure que té el dret d'exigir que altres compleixin la seva particular pauta moral, sigui a la platja, al domicili, al balneari, als parcs i jardins públics o a qualsevol altre espai públic, inclosos els carrers, places i passejos.

Respecte de com ha tractat el periodisme la qüestió, trobo que a la gent professional els falta posar distància entre la seva professió i la cultura predominant de la societat on viuen i treballen. Si el resultat de la seva intervenció és una mera repetició dels prejudicis culturals de la societat a què diuen servir, potser ja no la serveixen amb tanta eficàcia com seria desitjable. És possible, però, que des del punt de vista de l'audiència i dels reconeixements sigui el que més els convé.

Bàsicament, quan han tractat el tema de la nuesa, els ha interessat la qüestió més polèmica, la nuesa als carrers. Com a resultat d'això s'han fet tres enquestes no representatives que han demostrat que hi ha una àmplia tolerància social per la nuesa simple als carrers. Ningú no ha pensat en fer un estudi sobre la nuesa als domicilis particulars, on potser hi ha milions de dictadures que controlen fèrriament la qüestió. El carrer és un espai públic més i la nuesa és ben decorosa, sobretot per sortir un moment a llençar les escombraries, per reciclar, per passejar en bicicleta, per dirigir-se a la platja o a la piscina així com perquè tothom s'adoni que existeix la convicció i el dret que la nuesa no atempta contra els drets de les persones respectuoses i tolerants.

Hem tingut el goig de comptar amb l'opinió prejudiciosa i contrària a la nuesa pública de notables periodistes i escriptors com la Maria de la Pau Janer, el Josep Maria Espinàs, el Salvador Sostres, el Màrius Carol o el Francesc Puigpelat. Els dono les gràcies per exemplificar tant admirablement els principals prejudicis i idees errònies que planen contra l'alliberament del control aliè sobre la nuesa simple o la indumentària lliure. Cagar al carrer, refredats, irritacions, infeccions, avantatges pràctics de la nuesa, com portar el DNI (no és obligatori dur-lo, només ho és d'exhibir-lo si es du al damunt), atemptat contra els menors, ferides als peus, entre d'altres, són algunes de les impressionants argumentacions d'aquests personatges, que sovint són tractats d'intel·lectuals. Amb aquests arguments i personatges hem d'adonar-nos del poder de la nuesa lliure, que té la capacitat de deslligar la ploma, la qual al seu torn representa la llengua, òrgan que sovint es desferma davant d'afers sexuals, segons com ens ho vulguem mirar.

En la nostra societat hi ha establert el costum de decidir sobre la indumentària aliena. Arreu ens ordenen com ens hem de presentar i les qüestions d'opinió personal o d'allò que es considera actual o de bon gust passen a ser exigències. Pel que fa als carrers hi ha, per exemple, llocs on no es pot deambular amb tranquil·litat amb samarretes que es venen lliurement a les botigues de moda del mateix municipi, ni tampoc sense.
La Policia Municipal i els agents moralitzants tenen potser llavors la feixuga missió de vigilar l'estricte compliment d'unes normes estètico-morals, que segurament son contràries a la pròpia Constitució. El mateix passa a la República Islàmica de l'Iran on es vigila l'ús correcte del vel islàmic (alguna semblança hi ha d'haver entre civilitzacions repressores...). Potser també hauran de decidir en el futur si les peces de vestir transparents, reixades, estripades, curtes, esquinçades o suposadament provocadores compleixen la normativa inquisitòria del Consistori estètico-moralista que sigui.

Al nostre domicili i als espais públics la nuesa simple, el top-less i vestir de forma lliure, no és perjudicial per ningú que tingui la capacitat de tolerar i de respectar la llibertat d'altres persones.

Cal fer l'esforç de "sortir de l'armari" i comunicar a tothom que ens agrada gaudir de la nuesa o de la indumentària en llibertat i que sabem que aquest fet no és contrari als drets o les llibertats de ningú altre. Comencem per la família, cercant les aliances que calgui per enfrontar-se als particulars dictadors o dictadores. Continuem per amistats, gent coneguda, municipi, etc.
---
Organiza tu Kedada online!

[admin]

Respecte del donar noms a les platges, ja hem esmentat que la qualificació d'algunes platges lliures com a "nudistes", ha estat aprofitat per aquesta gent que en demana de "familiars-excloents". Qualificar algunes platges com a "nudistes" també és útil pels polítics que creuen o volen fer creure que són a l'avantguarda de la modernitat i de l'alliberament en atorgar permisos i en qualificar guetos per despullar-s'hi. Potser, però, només aprofiten l'ocasió per fer-nos creure que els guetos nudistes són una mostra d'alliberament. De la suposada generositat dels polítics no se'n pot esperar que otorguin platges cèntriques i amb serveis, amb poques excepcions. Per contra la gent que promou aquelles platges "familiars-excloents", les volen ben cèntriques i amb serveis complets.
A les persones que es vulguin estar nues a la platja els cal habitualment fer llargs desplaçaments i tenir unes bones condicions físiques per accedir a llocs apartats i de difícil accés. Això provoca múltiples desplaçaments, amb la seva quota de despesa de carburants, contaminació, embussos i accidentalitat a la carretera, a part de la conculcació dels drets a banyar-se nus o nues de totes aquelles persones amb limitacions físiques, psíquiques o econòmiques per desplaçar-se a les "platges-gueto".
Si a la Gran Barcelona, la ciutat dels Drets Humans i dels Drets Civils no es perseguís la nuesa les platges, potser no caldria limitar la velocitat a les abans vies ràpides d'entrada a la ciutat. La forma més sibil·lina de persecució és mantenir la desinformació del dret que assiteix a tothom de prescindir del banyador.
En el pol contrari també ens consta que hi ha personatges que critiquen i persegueixen la gent que no es vol estar completament nua en una platja considerada "nudista".
La qualificació de platja nudista resulta molt convenient per certs membres de cossos de policia, que tendeixen a excedir-se en les seves funcions. També ho ha estat per alguns jutges que ho han usat en alguns dels seus raonaments i sentències, emparant-se en si era una platja amb tradició "nudista" o no, sense parar-se a raonar com va començar i a quin cost tal tradició.

Si canviem el terme de platja nudista per gueto ho veurem més clar. Posem-hi, doncs, uns exemples suposadament ben senzills.

Policia:
-Què fa vostè sense banyador en aquesta platja per gent "normal", si allà té el seu gueto "nudista"?...
-En aquesta platja no s'hi pot estar nu/a. Vostè ha d'anar-se'n al gueto...
-Aquesta dutxa no la pot fer servir nu o nua, tot i que en el seu gueto no n'hi hagi...
-Aquí hi ha menors i vostè no s'hi pot estar nu/a perquè és "exhibicionisme"*. En canvi, al seu gueto vostè es pot "exhibir"* sense problemes davant dels menors que hi hagi...

Jutges:
-La policia va actuar correctament en ordenar aquelles persones nues que marxessin al seu gueto o que es cobríssin els genitals, ja que no eren al seu gueto...
-Considerant que aquell lloc no era un gueto d'aquells on habitualment hi ha nuesa...
-No es pot imposar la nuesa als altres fora del gueto assignat...

Polítics
a. (turisme):
-Al nostre país comptem amb nombrosos guetos per despullar-s'hi...
-Relació de guetos particulars on els cobraran pel simple fet de voler estar-s'hi nus o nues...
b. (Ajuntament)
1. Per part de la Regidoria de Prevenció, Seguretat i Mobilitat):
-El dret reconegut per la Regidoria de Drets Civils, -concretat en el Tríptic de Barcelona-, a la nuesa i a la lliure indumentària serà perseguit. Amb aquesta finalitat simplement tergiversarem el sentit de l'article 63.1b, que es va fer amb la intenció que no es pogués menystenir ni ofendre ningú que mostrés les seves creences o els seus convenciments en públic, de tal manera que, en canvi, actuarem contra qui mostri els convenciments o creences que no ens agradin (dret a la nuesa i a la lliure indumentària), acusant de ser ells qui menystenen o ofenen les conviccions (que volem suposar que són uniformes en tota l'altra gent).
Us imagineu un membre de policia ordenant que els Hare-Krishna aturin les seves manifestacions religioses amb aquest argument?
Us imagineu que pel sol fet de ballar i mostrar la seva convicció, encara que s'aturessin, els multessin, per menystenir o ofendre les conviccions dels altres?
Us imagineu que si no fessin cas de l'ordre els acusessin del delicte de desobediència a l'autoritat i haguessin d'anar a judici per aquest motiu?
Els nacionalsocialistes alemanys també procedien d'un socialisme més tradicional, segons sembla...
2. Platges: Amb la platja-gueto "naturista" de la Mar Bella, podrem mantenir reclosa i contenta tota la gent que vulgui estar-se nua a la platja. De passada obliguem tothom que vulgui prescindir del banyador a anar-hi i semblem d'allò més liberals i oberts. A més mantindrem la desinformació (que la nuesa és lliure per llei), de tal manera que la pressió social tendirà a extingir el dret en altres trams de platja. Col·locarem amb intenció uns senyals, que delimitin un espai imaginari que n'exclogui la llenca més propera al passeig (que transcorre en paral·lel i en un plànol superior) i la guingueta de platja, per tal que les persones clients vestides puguin contemplar i controlar en part la nuesa i perquè ningú no s'hi estigui sense cobrir-se...

(PP/FD):
-Els tios en pilotes i l'altra gent que vulgui estar-s'hi haurà d'anar al gueto o guetos que puguin assignar-se...

Centres "nudo-naturistes":
-Al nostre gueto està reglamentada l'obligatorietat d'estar-se amb roba o sense, segons el lloc o les circumstàncies...
-En l'horari assignat podrem tenir un gueto temporal i hi obligarem tothom a la nuesa...
-Per mantenir l'ordre moral, al nostre gueto no acceptem homes sols o grups del mateix sexe. Dones soles sí.
-Últimament en el nostre gueto ens estem posant al dia i també hi acceptarem parelles homosexuals, sempre i quan ens ho declarin (tot i que ningú no pot ser obligat a declarar respecte de la seva sexualitat).
-Al nostre gueto no hi acceptaren ningú amb píercings als òrgans genitals.

Quanta gent gaudeix o ha gaudit de la nuesa a la platja?
Segons la interpretació actual només quatre gats, però no sembla que interessi gaire saber el nombre exacte de persones tolerants i respectuoses amb la nuesa pròpia i aliena.

Oposem-nos a la creació i al manteniment de "platges nudistes" i d'altres espais-gueto. Reivindiquem arreu les platges lliures.

Signem la campanya de recollida de signatures per aconseguir Platges lliures de debò:

http://www.efirmas.com/8400/index.html

A la platja lliure, la nuesa és un dret!

* : Estar-se en nuesa simple.
---
Todos los juegos de futbol gratis!

[admin]

Respecte del cinquè punt cal denunciar d'entrada que els gustos personals, els cànons estètics, la moda, el costum, allò que es porta o la moral particular no haurien de derivar en lleis, en ordenances discriminatòries, en obligacions o en prohibicions. Amb expressions tals com "els bons costums", "les pautes generalment admeses de convivència", "ofendre les conviccions dels altres" o "menystenir el dret dels altres", ens posen amb traidoria un supositori espinós i indesitjat, perquè totes aquestes expressions són discriminatòries ja que es dirigeixen a mantenir un costum moral particular, que no té perquè convertir-se en públic. Tampoc s'hauria d'obligar tothom a seguir uns paràmetres culturals o religiosos, en una societat que manifesta que cal respectar-ne la diversitat. Això hauria de ser evident per sí mateix. Això no obstant és freqüent que es vulgui traspassar al món de la legalitat allò que només són mers gustos o fobies personals.
El masclisme, el feminisme radical, l'homofòbia, la xenofòbia, el fonamentalisme religiós o el racisme són exemples d'això que he esmentat. La nudofòbia i les exigències o fòbies a certes indumentàries en són altres exemples.
Nosaltres només estem d'acord en eradicar els vestits i les indumentàries que facin apologia de la discriminació o de la violència.

Mentre l'esclavatge fou ben vist o tolerat no hi hagué massa preocupació per eradicar-lo, tot i l'evident injustícia i abús que avui gairebé tothom li reconeix.
És difícil d'adonar-se de la injustícia inherent a un abús que ha estat acceptat com a normal o d'una llibertat que ha estat combatuda com una desviació o com un delicte. Segurament fou severa la "justícia" d'aquells temps quan castigava algú per haver ajudat a fugir algun esclau, com ho va ser, -en alguns llocs encara ho és-, pels "actes contra natura" per combatre l'homosexualitat.

Tot es pot "educar", des dels sentiments racistes, fins al despreci vers certes parts del propi cos i del dels altres. Irònicament a aquesta mena de despreci fins i tot se l'arriba a anomenar "virtut".
L'educació infantil és un excel·lent pastís, perquè aquells que logrin apropiar-se'l, podran modelar al seu gust les noves generacions amb les fílies i les fòbies que els convinguin. Així es mantenen diferents odis o rencors, com els d'algunes societats senceres contra d'altres, els d'unes religions contra les altres o els que van contra certs individus de la mateixa societat. Exemples d'això són els racisme, la xenofòbia i la nudofòbia. Un altre exemple és la persecució contra la llibertat per vestir.

Crec que fou cap als anys vuitanta que el jutge Fernando Ferrín Calamita es dedicava a l' "encomiable" labor, fora del seu horari habitual, de perseguir les dones que s'atrevien a fer top-less a les platges on patrullava. . A grans trets el senyor jutge va perdre, tot i que encara ens arriben ressons de directores de presons que prohibeixen fer top-less a les recluses o de cambrers que foragiten mares que volen donar lactància natural dins del local on ells hi treballen. No fa gaire han condemnat aquest jutge per retrassar malèvolament el dret reconegut a l'adopció d'una dona lesbiana

A les escoles hi ha professionals de l'ensenyament que es dediquen a perseguir allò que volen vestir la gent jove, probablement per tornar les calces, tangues , calçotets i sostenidors a la categoria de peces de roba "interiors" o "íntimes", com segurament manen els cànons de la seva fòbia particular. Afortunadament per aquesta mena de professors i professores, la majoria de la gent jove té força interioritzat el sentiment de pudor, per la qual cosa només juguen amb els límits de la permissivitat però no els travessen, al menys en l'àmbit educatiu.

La nudactivitat va aconseguir que ens imprimissin el Tríptic de Barcelona, consultable en el següent enllaç:
http://www.webpersonal.net/addan/triptic/tripcat1.htm
Amb aquest document l'Ajuntament, a través de la Regidoria de Dona i Drets Civils, passava a reconèixer el dret de la ciutadania a la nuesa i a la lliure indumentària en el terme municipal. Fou el reconeixement d'una llibertat que ja existia i existeix arreu de Catalunya i de l'Estat Espanyol, simplement perquè no hi ha cap llei que ho prohibeixi. Ens cal dir que encara no podem gaudir d'aquestes llibertats de forma plena, com ja recull l'Oficina per la No Discriminació de Barcelona. La qüestió, deixant de banda la gent que insulta, amenaça o agredeix, és que hi ha agents, en particular de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que segueixen directives internes per la qual cosa imposen denuncies o multes, contra les persones que es passegen nues. Fan com el jutge del segle passat o les autoritats que molt abans justificaven el racisme o l'esclavatge.
Altres ajuntaments, com el de Sitges, el de Roses o el de Malgrat de Mar han inscrit en algun moment sense complexos la seva nudofòbia i la seva exigència discriminatòria respecte de la indumentària a les seves Ordenances Municipals. La curiositat és que, nosaltres i poca gent més a part, no ho denunciï com una injerència intolerable contra els Drets Humans, la Constitució i les Llibertats Fonamentals.

Alguns regidors de Barcelona que ja volien prohibir la nuesa lliure, ara alcen la veu escandalitzats per denunciar que hi ha gent que en fa ús d'aquesta llibertat i per aquest motiu insisteixen en la necessitat de prohibir-la i de limitar-la només a guetos assignats. Les eventuals normes de decòrum que poden elaborar prometen de ser d'allò més divertides, quan entrin en detallar els centímetres de màniga o els de cuixa que pot quedar al descobert. També es pot definir la mida del pantaló curt, si és que no cal anar amb trajo i corbata, amb vel o amb vestit llarg...
Potser és tolerable que existeixi una llibertat sempre i quan no se'n faci ús o només se'n faci de forma excepcional o hi hagi una justificació acceptable.

De tota manera la persecució en contra de la nuesa comença ja al domicili particular. Fora bo de comprovar com reaccionaria algun personatge d'aquests que dicta la moral de cada casa si s'hagués d'enfrontar a un/a menor que decidís pasejar-se per casa en nuesa. Potser llavors seria possible de comprovar quant de veritat hi ha en la "guia" moral en el cas de menors. En qualsevol cas seria possible de comprovar quant d'imposició i de predisposició a la resposta violenta té el dictador o dictadora de la llar. Segurament, amb un esforç imaginatiu, podeu preveure les reaccions de qui dicta o més exigeix el compliment d'unes certes normes morals a casa amb l'ús de la força o de la violència verbal, psicològica o física. Si creieu que la resposta seria més aviat violenta i allunyada del sempre necessari diàleg amorós i de la negociació, probablement esteu en el cert: potser a la vostra "dolça" llar hi teniu instal·lada una dictadura moral.

L'expressió "els bons costums" s'ha d'eradicar, perquè qualifica moralment uns costums en contra d'uns altres possibles.

"Ofendre les conviccions dels altres" hauria de referir-se exclusivament a accions com insultar, fer escàndol o agredir algú que mostrés les seves conviccions morals, filosòfiques o religioses en públic i no al fet de mostrar unes altres conviccions, la del dret a la nuesa inclosa, també legítimes i de forma pacífica.

"Menytenir els drets dels altres" no ha de tenir res a veure amb mostrar uns altres drets legítims. Una persona d'ètnia africana no menysté el dret a pertànyer a l'ètnia blanca; una persona homosexual no menystè el dret de ser heterosexual; una persona nua no menysté el dret de vestir-se. En canvi obligar a vestir una persona que vol estar nua és una forma flagrant de menystenir el seu dret.

Per desgràcia "les pautes de convivència generalment admeses" també és una expressió que adoba el terreny per l'abús, ja que els costums són quelcom que va canviant amb el temps, com tothom sap, però aplicar abusivament l'expressió que denuncio només pretèn d'abortar canvis legítims, pel camí de criminalitzar-los.


El respecte i la tolerància sempre han de ser mutus i no en una única direcció. Exigim que sigui així.


La moral i l'estètica són qüestions sotmeses a canvis constants. Reivindiquem el dret a la nostra particular proposta d'alliberament per tothom, fins i tot per aquelles persones que volen mantenir l'estat de repressió, tant pròpia com aliena.

Denunciem les imposicions culturals i d'una determinada pauta moral disfressades d'educació, de virtut o d'altres caràcters suposadament positius.

Comenceu a alliberar-vos al vostre ritme, a la llar i fora. De primer cal que augmenteu la tolerància i el respecte vers tothom.
---
Jugamos a Mini Golf?

[admin]

Respecte de les qüestions higièniques haurem de dir que, en primer terme, el millor que podem fer és no exagerar-les. Els éssers vius estem en una constant lluita per la supervivència i immersos en l'evolució. Qualsevol malaltia infecciosa nova pot matar molts éssers vius, però els supervivents són els individus que ja tenien o que han adquirit resistència front del patògen causant. En gran part això és degut a la diversitat genètica. Ja es coneixen casos d'humans immunes al virus de la SIDA i uns quants se n'han sortit de la grip aviar. També és sabut que els simples virus del refredat són capaços de provocar epidèmies mortals en grups humans que han viscut aïllats.
Fruit de l'evolució s'han desenvolupat els sistemes d'immunitat, que necessiten tenir contacte amb éssers patògens per mantenir-se operatius. Si no s'enfronta aquests sistemes d'immunitat amb patògens naturals és freqüent que la pròpia immunitat cerqui altres objectius per atacar, ja que la higiene excessiva, els anibiòtics, quimioteràpics, antivirals i altres mesures de salut la desposseixen dels seus enemics naturals. Així, per exemple, l'exageració de la higiene s'assenyala avui en dia com una possible causa de l'augment de casos d'al·lèrgies i de malalties autoimmunitàries.

Avui dia no és acceptable des d'un punt de vista ètic que es deixi a la pròpia natura la missió d'eliminar els individus dèbils o malalts i per tant la medicina fa tot el que és possible per mantenir la salut de tota la població humana.

En conseqüència hi ha individus que necessiten unes condicions higièniques extremes, per exemple els infants bombolla i les persones amb immunodeficiències severes, altres individus que necessiten unes condicions higiéniques elevades i la majoria d'individus que necessiten unes condicions mínimes d'higiene.
En el cas dels pobles que han viscut llargament aïllats, els caldria evitar el contacte amb individus portadors de virus del refredat, que els pot resultar letal o, al menys, vacunarse'n. Això malgrat que visquin en unes condicions que resultarien antihigièniques o perilloses per la majoria de la resta de persones (picades d'insecte, animals perillosos, infeccions que ells resisteixen, etc.).
Cada individu està millor adaptat al lloc on viu habitualment, tant per l'adquisició d'immunitat natural heredada, com per l'oportunitat d'enfrontar-se a les malalties infecciones prevalents del lloc on visqui.
Cal dir que en el medi ambient, aigües de bany incloses, és acceptable una certa quantitat de bacils coliformes, aquells que provenen dels intestins animals o humans. D'altra banda ja he esmentat que ens és imprescindible per ara de tenir contacte amb gèrmens per mantenir al dia la nostra immunitat.

La higiene és un conjunt de mesures adequades que han demostrat ser útils per mantenir la salut i per prevenir les malalties. Però ja hem vist que no pot ser idèntica per tothom.

Després d'aquest bany de realitat científica, -espero que fet de forma mitjanament entenedora-, ja estarem en disposició d'entendre millor tot això de la higiene i d'aquesta en relació amb la nuesa humana.

Nuesa i climatologia.
Els éssers humans provenim de l'Àfrica, d'una zona càlida i seca, segons la ciència actual. Però també és cert que existeixen individus adaptats a condicions extremes. Un cas ben curiós ha estat el dels indis de la Terra del Foc, desapareguts després del contacte amb occidentals, que vivien en completa nuesa, a pesar del fred rigorós d'aquella zona.
Les persones que viuen en climes càlids i humits necessiten estar més aviat nues, perquè la suor té dificultats per evaporar-se i tendeix a mullar la roba, que es converteix en medi apropiat per éssers molestos o patògens i en font d'irritacions dermatològiques. És probablement més higiènic que visquin nues a que es canviïn deu vegades de roba interior, que quedarà molla just només després de posar-se-la.
En zones càlides i seques pot ser refrescant l'ús de peces de roba blanca, tant per l'efecte del blanc de reflectir la calor, com pel refrescament que suposa la fàcil evaporació de la suor.
Pel que fa a la resistència als factors climatològics també hi ha una certa variabilitat, com és fàcil d'observar en persones sensibles al fred i altres sensibles a la calor. Hi ha persones que suen més que les altres i els efectes de la calor són similars als de les persones que viuen en aquells ambients càlids i humits que ja he esmentat; si a més són molt sensibles a la calor haurem d'entendre que la millor mesura higiènica que poden adoptar és la nuesa integral.
Per tant, atesa la varibilitat dels individus, seria aconsellable que cada persona pogués triar el grau de nuesa que millor li convingui al manteniment del seu benestar i de la seva salut psicofísica. S'hauria de prohibir taxativament que s'imposés cap norma moral a les necessitats de roba o de nuesa dels individus. Que la major part de les persones s'adaptin perfectament a un patró, no significa que aquest patró el puguin adoptar per igual diferents individus.

Nuesa i gèrmens potencialment perillosos.
Tota la superfície cutània, la boca i la zona gènito-anal contenen gèrmens potencialment perillosos per altres persones, sobretot per les que tenen un menor grau d'immunitat. Habitualment, però, tenim prou recursos immunològics per no emmalaltir a causa dels gèrmens més freqüents del nostre medi ambient. L'ús de peces de roba no garanteix que les secrecions no la travessin, sobretot en medi aquàtic, ni tampoc que no pugui transportar gèrmens perillosos si és massa bruta o si s'ha embrutat accidentalment.
La boca s'usa per besar-se amb inevitable transmissió d'alguns gèrmens inclosa, potencialment molt perillosos, donar-se la mà també. En aquest segon cas, a més, es poden transmetre els gèrmens de la zona anogenital si la persona hi ha tingut contacte sense rentar-se molt curosament les mans i potser ni rentant-se-les. La tos i l'esternut transmeten gèrmens, també potencialment perillosos per algú. Posar-se la mà no pot aturar tota la transmissió aèria i, a més, els deixa adherits a la mà, que continuarà tocant i empastifant tot el que toqui, altres mans, fins i tot les que fins llavors eren aparentment netes.
Les esquenes suades empapen de suor la roba o directament el seient si no se n'usa i no cal dir que viatja amb gran quantitat de gèrmens.
Baixant a la zona gènito-anal, no puc fer més que reconèixer que pot ser portadora de més grans quantitats i varietats de gèrmens potencialment perillosos, tot i que habitualment no provoquin malaltia en la persona que els transporta o només molèsties menors. Quan ens banyem al mar, a llacs o als rius els gèrmens de tota la superfície cutània, de l'orina (habitualment no perillosa), de la boca i d'aquestes zones anal i genital passen directament a l'aigua i de l'aigua a les boques, cabells, resta de pell, especialment les mans i a les peces de roba que s'usin. De tota manera el sol, altres éssers vius, la salinitat en el cas del mar i altres condicionaments tendeixen a depurar la major part de germens patògens.
En les piscines s'usen derivats del clor que poden provocar irritacions i que no poden garantir una uniforme prevenciò, atesos els canvis en nombre i qualitat dels usuaris, de la insolació i de la pròpia fluctuació de les aportacions de nous gèrmens i de l'activitat antisèptica esmentada.
El contacte casual i esporàdic de la zona urogenital d'una persona amb una altra, no ha de comportar habitualment més riscos d'higiene que el contacte de les mans o que un petó. La zona anal, perticularment de les persones poc netes o amb malalties tranmissibles per aquesta via pot tenir uns riscos superiors per la salut d'altres persones. Ja hem indicat, però, que una simple capa de tela fina no pot impedir que les secrecions la travessin o que les transportin. Tot això no s'ha de confondre amb l'ús interessat de la higiene, per imposar una determinada moral. En conseqüència, ja que aquestes zones poden tenir uns majors riscos i més independents de les mesures de la pròpia higiene de la persona potencialment transmissora, convindria evitar el contacte directe d'una persona nua amb un seient d'ús públic, tant per protecció pròpia com aliena o bé que s'aïlli dels seients amb una peça de tela o, encara, que s'abstingui d'usar-los. En cas que dugui roba bruta, amarada de suor (que pot haver arrossegat gèrmens anogenitals que ja transporti la roba) o si és directament portadora de secrecions perilloses també convé no usar-los.
En general puc afirmar que té menys riscos infecciosos per la resta de persones un anus nu o uns genitals ben nets d'una persona sense malaltia infecciosa activa, que un banyador o una peça de tela ben bruts.

No confonguem higiene amb moral. Denunciem l'ús pervers de la higiene per imposar morals particulars.
---
Juegos online con los que se puede ganar dinero!

[admin]

Respecte dels cossos de seguretat, fa difícil descriure tot allò que s'hi relaciona, siguin funcionaris o membres de seguretat privada, per la camaleònica activitat de que poden desenvolupar.
La qüestió principal és que hi ha membres d'aquests cossos que semblen obeir una moral particular i que, alhora i pel motiu esmentat, persegueixen llibertats que més aviat haurien de cuidar.

La feina dels cossos de seguretat no és imposar un model cultural, tot i el seu dret a pertànyer a una determinada cultura, ni imposar una moral concreta, tot i poder tenir i seguir una moral particular. Són servidors d'una societat amb diferents valors i morals, que no necessàriament coincideixen amb els valors i la moral pròpia.
Tampoc poden usar els mecanismes que els dóna la societat per fer una persecució de ningú per exercir un dret reconegut ni poden abusar del sistema judicial després de forçar un desenllaç planificat alevosament. Tothom ha d'obeir la llei, obediència necessària que no suposa cap altre obediència que no s'hi ajusti, vingui dels caps, del director espiritual, de l'amo o d'un grup polític frustrat per no poder exercir el poder...
---
Organiza tu Kedada online!

[admin]

Respecte de la vuitena qüestió, crec que cadascú pot fer més del que pot semblar-li d'entrada per tal d'avançar en els objectius d'alliberar la nuesa i la indumentària humanes.

1. Convé comunicar el nostre pensament al respecte, atès que té una representació més àmplia del que pugui semblar-nos a primera vista. Comuniquem, doncs, sense embuts que ens agrada prescindir dels convencionalismes socials pel que fa a la roba i la indumentària humanes, tant al nostre domicili com en espais públics. Escrivim als mitjans de comunicació, a les cartes al director i queixem-nos arreu de les discriminacions contra aquestes llibertats. Denunciem les persecucions que sofrim en pròpia carn o en la d'altres persones.

2. Evitem de caure en el cercle de la mutua discriminació, pel qual una persona discriminada per algun motiu discrimina alhora altra gent per altres motius. Posem la tolerància i el respecte al capdamunt de la nostra actitud general. Aquesta mena de cercles mantenen ben viva la discriminació general i fan ben difícil d'erradicar-la. Seria el cas d'una persona discriminada per la seva nuesa que mostri actituds sexistes. O d'una dona que lluiti en favor del top-less que estigui en contra de la nuesa integral, de l'ús del tanga i de l'homosexualitat.

3. Intentem desempallegar-nos del pudor irracional que ens van inculcar. Un cop hem identificat el pudor com un tret cultural, variable en diferents cultures i societats humanes, convé eliminar-lo o portar-lo a nivells indetectables. El pudor és omnipresent en les persones que cerquen llocs amagats per estar-s'hi en nuesa, en les que adopten postures rígides davant d'altra gent, així com en l'exigència que les altres persones també es despullin. També és present en el manteniment del secret al respecte del nostre gust per estar nues o nus, en llocs públics. La nuesa és natural, fem-ho evident als ulls de tothom, en primer terme dels nostres.

4. Fem visible l'evolució dels costums. Si ens hi fixem bé, veurem com l'evolució social va portant cap a la nuesa, evidenciable sobretot en l'evolució dels vestits anomenats "de bany". També en n'adonarem si repassem la qüestió des del punt de vista legal i de les actituds de la societat i dels cossos de policia. Fa ben poc, un jutge volia eliminar el top-less de les platges; un guàrdia urbà feu retirar una representació de la "Maja Desnuda" del pintor Francisco de Goya, les imatges de nuesa en revistes no es podien exhibir a l'exterior dels seus llocs de venda. Avui encara es manté però una certa qualificació interessada pel que fa a les platges.

Per fer possible aquesta evolució, podem assajar els següents suggeriments:

Sumem-nos, mentre ens ho poguem permetre, a l'avançada de les noves tendències pel que fa a la indumentària juvenil i, sobretot, defensem-los en la seva llibertat.

Canviem-nos de roba o dutxem-nos nus o nues en públic amb naturalitat.

Estiguem-nos nus o nues en zones marginals de qualsevol platja o en hores de poca afluència i resistim fins els nostres límits quan hi hagi vestidistes que mostrin poc respecte.

Mantinguem-nos nues o nus al mateix lloc a pesar de l'afluència de gent vestida (la gent que es posa al nostre voltant té una major capacitat de respectar-nos i de defensar-nos, si cal).

Defensem a tota persona que sigui perseguida o vexada a causa de la indumentària o de la nuesa.

Atrevim-nos a estar nues o nus en el sí del grup d'amistats, coneguts o de familiars.

Acordem d'usar qualsevol platja en colla per tal d'estar-s'hi de forma lliure.

Mantinguem aquestes actituds en parcs i zones de bany interiors o als espais naturals.

Tinguem fotografies, les nostres incloses, així com obres d'art on hi aparegui la nuesa i no les amaguem de les visites.

Sempre que ens vingui de gust mantinguem-nos sense roba per casa.

Sortim o gaudim en nuesa dels jardins, badius, terrasses, balcons i finestres o altres espais de la nostra vivenda tot i que puguin observar-nos des de l'exterior.

No amaguem mai la nuesa als nostres fills i filles, ni a altres menors sota la nostra tutela.

Lluitem arreu contra la introducció del sentiment de pudor, que en la nostra cultura es centra en el malestar que ocasiona la no ocultació de la vulva, el penis, els testicles i, en menor mesura, de les natges i els pits femenins.

Afavorim, sense imposicions dràstiques, que altres persones puguin desampallegar-se del sentiment de pudor.
---
Quieres jugar a juegos de coches?

[admin]

L'educació per la Ciutadania és una nova assignatura d'una banda, però també és una desitjable fita per tota la societat.

Aquesta mena d'educació hauria de promoure, per damunt de tot, el respecte per la llibertat individual i col·lectiva així com per la diversitat.

Ja hem esmentat abans que cal evitar de caure en el cercle de la mútua discriminació. Per això serà molt útil evitar de generalitzar. Cal cercar específicament la generalització per neutralitzar-ne l'efecte que podria tenir sobre nosaltres.

Quant als diferents costums pel que fa a l'ús de la roba i altres indumentàries o de la nuesa, el desitjable és que l'Educació per la Ciutadania en promogui un respecte absolut, de tal manera que ningú no s'hagi de sotmetre mai a cap dictat al respecte.

La llibertat i el respecte hi serà quan tothom pugui triar la seva indumentària o el seu grau de nuesa en tot moment, sense haver de suportar crítiques, insults, agressions, prohibicions, retencions, imposicions, guetos, detencions, judicis, maltractes, manipulacions, mentides, intoleràncies o discriminacions, entre d'altres possibles.

Per tant:

Convé implicar-se en la nova assignatura i discutir-ne o denunciar la seva aplicació si hi observem biaixos inacceptables.

Cal tenir en compte que van sorgint una sèrie de llibres amb continguts discriminatoris i manipuladors, així com que hi ha alguns professionals de l'ensenyament amb tendència a imposar criteris ancorats i estrets.

Denunciem qualsevol educació que introdueixi la discriminació o la intolerància entre els seus valors.

Intentem promoure centres educatius que ofereixin aquests valors desitjables, com l'Escola Lliure "El Sol".

http://www.escolaelsol.org/
---
Organiza tu Kedada online!

[admin]

El dret a no veure la nuesa aliena no existeix, com tampoc no existeix el dret a no veure persones estrangeres, amb demència, cegues, coixes, paraplègiques, ferides i tantes d'altres possibles variables humanes. Sovint vèiem i encara podem veure la nuesa d'altres pobles, d'aquells que abans anomenaven "salvatges"; ens la presentaven i encara ens la presenten com quelcom acceptable, en aquell contexte, gairebé com si no foren tant humans com nosaltres, que pertanyem a una civilització avançada o superior, com potser ho demostra la repressió de la nuesa simple.
Curiosament tampoc existeix el dret a no veure violència, real o fictícia, que és present pertot i de la que no se'n protegeix la infància gens ni mica

Tot i la seva inexistència, aquest suposat dret ha estat emprat recentment com a raonament en una curiosa sentència judicial, on també s'hi esmenten raons estètiques, morals, sanitàries i religioses (que ja han estat comentades i desmuntades en altres apartats). Altra cosa seria el dret de deixar de veure, que hom pot fer efectiu marxant del lloc on veu quelcom que no li agrada, sigui per intolerància o per altres circumstàncies.

Critiquem o satiritzem arreu aquest forassenyat i inexistent dret de no veure la nuesa humana simple.
---
Juega al Euromillon desde casa

[admin]

Pel que fa la naturalitat del pudor caldrà fer un llarg recorregut per entendre les seves implicacions. L'espècie humana és sexuada, com tothom sap. En canvi hi ha altres espècies vives que no ho són. D'altres poseeixen ambdós sexes alhora (hermafrodites).
En algunes espècies no hi ha una separació estricta entre sexes, de tal manera que un individu pot pertànyer a un determinat sexe durant una època i a l'altre després. Hi ha espècies formades exclusivament per individus femella i que es reprodueixen per partenogènesi, sense intervenció de cap mascle o bé després d'un pseudocoit realitzat entre femelles de la mateixa espècie.
La finalitat biològica de tot individu és la de reproduir-se (una forma de perpetuar els seus gens, que són la part que es manté per sempre, en contrast amb la mort dels individus).

En el cas que l'espècie humana fóra partenogenètica, tots els individus serien del sexe femení. Cada ésser humà (dona) tindria la capacitat de reproduïr-se sense cap mena de fecundació, potser, això sí, amb una mena de conat de coit (lèsbic?) per desencadenar la resposta hormonal que posés en marxa el desenvolupament d'un òvul clònic (dotat del mateix codi genètic o amb petites variacions fruit de la mutació espontània), a cada membre de la parella. El món humà esparia format exclusivament per dones bàsicament idèntiques, cadascuna d'elles amb la capacitat de reproduir-se de forma individual.
Podeu riure d'aquesta possibilitat però en el nostre món existeixen milions de persones que creuen en una mena de partenogènesi d'una dona verge, per la intervenció miraculosa d'un ésser que anomenen Esperit Sant. Amb tot, el major miracle, des del punt de vista científic seria que una dona doni a llum a un individu de sexe masculí, ja que qualsevol persona que posseixi el factor de desenvolupament testicular, present habitualment al cromossoma Y i de vegades també amb homes XX, expressarà invariablement el sexe masculí i tindrà els genitals interns i externs masculinitzats.
En un món format per éssers iguals, amb la mateixa vulva, les mateixes glàndules mamàries i el mateix cul, quin fóra el secret a mantenir ocult i quina la intimitat més preuada?
Creieu possible o probable que es pogués desenvolupar alguna mena de tabú respecte de la nuesa, en aquestes condicions?
Creieu sincerament que s'hauria desenvolupat cap mena de pudor per no ocultar certs parts del cos de la mirada aliena?

En el cas que l'espècie humana estigués formada exclusivament per individus hermafrodites (amb ambdós sexes alhora) hi hauria les mateixes diferències interindividuals pel que fa a ètnies, mesures i colors, però tothom seria del mateix sexe. En l'espècie humana existeix una petita proporció de persones que són veritablement hermafrodites, ja que posseeixen teixits d'ovari i de testicle alhora. De tota manera per tal que un individu hermafrodita pugui fecundar i tenir la seva descendència fruit de la fecundació d'un altre individu la cal tenir un desenvolupament dels genitals i de les vies genitals que li permetin aquestes funcions. El cargols ho tenen, l'espècie humana, no.
Amb persones essencialment iguals, tant el pudor com la persecució de la nuesa simple no tindria tampoc cap sentit per ningú.

La realitat és que tots els mamífers es reprodueixen sexualment i que hi ha una producció aproximada del 50% de femelles i de mascles. Cada individu pertany a un dels dos sexes de forma permanent. Hi ha, però, una petita proporció d'individus que no es diferencien de forma estricta i que s'anomenen intersexuals.
Per estricta necessitat reproductiva, hi ha una proporció exagerada de mascles entre els mamífers. Efectivament, amb un mascle que fecundi n'hi ha ben bé prou per portar endavant l'espècie, amb les femelles gràvides o amb cries depenents la major part del temps.
Amb aquest fenòmen, aparentment trivial, comencen les estratègies reproductives i els intents de control d'uns individus per damunt dels altres.
Si observem diferents espècies de mamífers hi veurem trets comuns, pel que fa a la reproducció. Cada sexe desenvolupa la seves pròpies estratègies reproductives, per assegurar a l'individu que es transmeten els seus gens a les generacions futures. Hi ha una mena de reproducció individual i una altra que és la reproducció dels propis caràcters genètics per part dels parents propers. També hi ha la satisfacció dels propis impulsos sexuals i la repressió d'aquests per part dels condicionants de l'entorn. Amb tots aquests elements cada espècie i cada individu tenen uns comportaments que tendeixen a aconseguir perpetuar els seus gens i a satisfer, en la mesura de les seves possibilitats, les seves necessitas sexoafectives.
La sexualitat dels mamífers és en gran mesura una sexualitat frustrada.

Les femelles sovint s'han de doblegar als mascles que les dominen, perquè són alhora els qui millor les protegeixen a elles i a la seva descendència, tot i que potser són els assassins de les cries que van tenir amb l'anterior mascle dominant. De vegades s'han de doblegar també a la dominància d'altres femelles que poden arribar a assassinar les cries, per tal que les de la femella dominant tinguin menys competència i més possibilitats de sobreviure. També existeix, però, la cooperació entre femelles, sobretot pel que fa a la protecció i alimentació de les cries, com es pot veure entre femelles amb alt grau de parentesc (aquest fet també afavoreix la reproducció dels propis gens de cada femella entre els similars de les seves parentes). Algunes femelles s'aparellen també amb mascles no dominants del propi grup, més sovint quan no són fecundes, a l'esguard de la vigilància del mascle o mascles dominants. Així ajuden a la cohesió del grup, alhora que satisfan els seus desitjos. També hi ha femelles que cerquen aparellaments secrets amb mascles d'altres grups.

Segurament la major part dels mascles també pateixen molta frustració sexual. Des del seu desenvolupament sexual han de lluitar per la dominància i per satisfer els seus desitjos. Així, si adquireixen prou poder, han de mantenir una lluita constant per sotmetre les femelles i al grup al seu domini, com més exclusiu millor. Finalment arriben sense remei possible a un punt en què són foragitats del poder per un altre mascle o mascles. Després han de tornar a la frustració de que van partir, però hauran aconseguit la fita de reproduir-se i de gaudir tot el temps que duri la seva dominància. La major part dels mascles no poden assolir mai el punt de dominar el grup. Per tant augmenten les possibilitats de no lograr descendència pròpia i de no poder satisfer els seus desitjos. Amb tot hi ha alguns mascles que adopten unes conductes de seducció de les femelles d'altres grups o del propi grup a l'esguard de les respectives vigilàncies, de tal manera que, amb aquestes satisfaccions puntuals, poden continuar cooperant en el seu grup, potser esperant assolir la dominància en el futur.

Entenc perfectament que, si heu tingut la paciència d'arribar a aquest punt, us pregunteu de forma creixent què hi té a veure, tot això de la reproducció i del sexe amb el desig no sexual de gaudir de la nuesa arreu, sense cap mena de persecució. Per mi tampoc no hi hauria de tenir res a veure, però desgraciadament no és així. Hi té molt a veure en la mesura que diferents cultures, la que és dominant en el nostre entorn entre elles, interpreten la nuesa des de la seva vessant de no ocultació dels òrgans sexuals, com si aquest fet fóra el mateix que una mena d'oferiment sexual explícit.

Entre les espècies més properes filogenèticament a la humana, també existeix majoritàriament l'esquema de la dominància d'un mascle o de pocs mascles, amb la presència de gran part o tots els fenòmens que ja he esmentat. Entre els bonobos, però, l'espècie més genèticament propera als humans que es coneix, hi ha una llibertat sexual sorprenent. En aquesta espècie, el sexe s'ha convertit en un bàlsam que manté al grup unit i als seus individus satisfets. No existeixen dominàncies massa evidents i els conflictes es resolen bàsicament amb tota mena de carícies sexuals, inclòs el coit.
L'espècie humana és la més versàtil de totes les espècies, pel que fa a les conductes sexuals, a les dominàncies, seduccions i conductes, de tal manera que podeu trobar-hi reflectits tots els fenòmens que hem esmentat anteriorment i alguns que són totalment nous...

El fenòmen nou que cal destacar són les diverses creences i religions que, amb els seus missatges, tabús, obligacions i prohibicions han permès de controlar les consciències i les actituds dels individus, families, tribus, grups, nacions i cultures.
Un individu, per pertànyer a una determinada religió, creença o cultura, ha de fer un seguit de renúncies i ha de complir una colla d'obligacions que només adquireixen sentit quan podem adonar-nos de la finalitat controladora que tenen. La persona creient ha d'adoptar una actitud vigilant de sí mateixa i ha d'evitar caure en qualsevol mena de temptació prohibida per la moral de la creença que sigui. En cas que "caigui" víctima de la suposada temptació o del "pecat", haurà de "purificar-se".

Un dels mecanismes més usats per altres finalitats és el sentiment de vergonya. La vergonya és un sentiment útil per la finalitat de donar cohesió i protecció en el sí d'un grup tribal o familiar. La vergonya es desperta a partir de renys, càstigs i crítiques vers diverses conductes que poden resultar perilloses per altres membres del grup o pel mateix grup. És un sentiment plàstic, que es pot adaptar a les necessitats dels moment. La vergonya adquireix, doncs, un sentit biològic en afavorir la supervivència del grup i en el sí del grup, així com una convivència més harmònica.
Quan hom renya un infant que n'agredeix un altre, es fa aflorar en ell aquest sentiment de base biològica, de tal manera que l'agressor adquireix (internalitza) un sentiment que aflorarà davant d'una nova possibilitat d'agressió i ajudarà a controlar la seva conducta. És fàcilment entenedor que si, en el sí d'un grup, es controla l'agressivitat permetrà centrar-se en altres interessos comuns així com que l'agressivitat incontrolada pot abocar en la dissolució del grup, en la pèrdua de la mútua protecció i en la no supervivència com a resultat final.

El sexe és un instint molt primari, font de desitjos, enfrontaments, frustracions i insatisfaccions. Pot tenir un caràcter disgregador. Per això sempre hi ha hagut interès en controlar-lo, sigui en benefici propi o d'un grup. La moral que ens domina veu animalitat, desitjos irracionals, obscenitat, perversió, pecat i un seguit de mals en el sexe, llevat del seu ús per la continuació i expansió de la família, tribu o cultura.
La gran descoberta que s'ha fet per controlar el sexe ha estat usar aquell sentiment adaptable i de de base biològica, la vergonya, per reconvertir-lo en el pudor.
El pudor és, doncs, una mena de sentiment de vergonya, que compleix la missió d'autocontrolar les persones i que es desperta davant de qualsevol situació que s'aproximi a l'expressió sexual. La visió moral que ens sotmet també considera la nuesa, en particular la dels òrgans genitals, com a exhibició sexual o obscena. Així, el sentiment de pudor es desperta davant de la nuesa i de tota mena de situacions properes a l'expressió sexual. Per acabar-ho d'adobar a la persona que té aquest sentiment limitant més arrelat se l'anomena "virtuosa", com si això fóra positiu, mentre que a qui se n'ha més o menys desempallegat, l'anomenen, com a mínim, "impúdica", porca, bruta o li dediquen altres mots insultants.

El pudor s'introdueix i es manté culturalment, de forma gairebé intangible, de tant profundament arrelat que està en tota la societat. El pudor s'ha automatitzat i s'ha fet inconscient, igual que passa amb certes tasques com la conducció d'un automòbil, que és possible de mantenir, tot i que s'estigui seguint una conversa, per exemple.
De tant inconscient que s'ha fet hi ha qui ha arribat a afirmar que és un sentiment que s'adquireix de forma "natural".
En una societat pudororsa l'infant esdevindrà pudorós per simple observació, fins i tot sense que calgui donar-li missatges negatius més explícits: aquesta és la pretesa naturalitat del pudor. Però, a més, a l'infant se li dirigeixen mirades de desaprovació, renys o càstigs davant la seva nuesa al temps que se li reforcen totes les accions que tendeixin a introduir i a aprofondir aquest sentiment. Per exemple a un infant li poden regalar un banyador "molt bonic" i donar-li senyals d'admiració quan se'l posa. Sabem que hi ha altres cultures que mostren altres pudors i algunes que no l'han desenvolupat, senyal inequívoca que és un sentiment que es transmet de forma cultural.

El pudor és un sentiment que provoca una inaparent però forta despesa econòmica i energètica. Fa o ha ha fet necessari que hi hagi escoles o habitacions separades per sexes, posar baldons i panys dins de les cases, desplaçar-se per treure's la roba en determinats llocs apartats i en companyia d'altres persones que també malden per desprendre's parcialment del pudor que encara senten, etc.
Si observéssim una familia tradicionalment pudorosa, podriem observar com els seus membres es posen i es treuen peces de roba, de forma inconscient i automàtica en funció de l'estança i/o de la presència d'uns o d'altres membres de la familia. En ser però una qüestió que es fa d'una forma pràcticament inconscient ja ha perdut la capacitat de donar malestar. Només es generarà pudor quan algun membre sigui descobert en una situació capaç de generar-lo.

En gran part l'erotisme és el joc de desprendre's del pudor tot mostrant o insinuant allò que suposadament cal mantenir ocult de forma habitual. També és font de suculents negocis. La pornografia és el joc de desprendre's totalment del pudor en un lloc controlat, segurament mantenint-lo, però, intacte fora d'aquell ambient.
Probablement és molt difícil desprendre's totalment del sentiment de pudor, ja que potser fins i tot si la nuesa no el desperta en absolut és gairebé segur que el desperti qualsevol mena d'activitat sexual.
Nosaltres en tindriem probablement prou si la nuesa simple no despertés cap mena de pudor propi ni el rebuig d'altres persones.

Segons el grau de control sobre el seu pudor que cadascú hagi aconseguit, podrà:

A) Estar-se nu o nua:
A casa, inclosos finestres, balcons, patis i terrasses, davant dels seus familiars, davant les visites, veïns i veïnes, etc.
A qualsevol espai públic o en llocs o horaris específics o apartats.

B) Deixar de sentir incomoditat per no usar certes peces de roba.

C) Deixar d'adoptar postures corporals rígides quan s'estigui nu o nua en un lloc públic.

D) Deixar d'exigir que les altres persones també estiguin nues.

E) Mantenir el grup o les amistats habituals a pesar de la nuesa, tot i que no tinguin gens controlat aquest sentiment negatiu.

F) Cercar només el respecte, o la tolerància com a mínim, de les altres persones, sense exigir-los que es desprenguin del seu pudor en la mateixa mesura que nosaltres.

El pudor és un sentiment que ens oprimeix, cal saber-ho reconèixer per tal de poder-s'hi enfrontar i dominar-lo.

El pudor no és una virtut, és una inhibició malaltissa, tinguem-ho ben clar.
---
Jugamos a Mini Golf?

[admin]

El vestidisme és un moviment d'opinió social enquistat, que ja forma part del prejudici col·lectiu, de tal manera que domina els individus de forma inconscient.

Consisteix en:

1. La necia creença que l'estat normal de l'ésser humà és estar vestit, de tal manera que al fet de mantenir-se nu o nua ho denominen "despullar-se". Consideren que les persones sempre van vestides, de tal manera que si veuen una persona nua li poden preguntar: -Per què s'ha despullat, vostè?
Naturalment no entendrien una resposta de la següent mena: -No m'he despullat, el que passa és que...
-possibilitat a- ...avui no m'he vestit!
-possibilitat b- ...avui he decidit que no em vestiré mai més si no em cal o ve de gust!
-possibilitat c- ... avui no m'he vestit perquè m'he mantingut nu o nua!
Si són membres de cossos de policia poden veure's en la temptació de passar directament a un possible abús de poder (falta o delicte)*, ordenant la persona nua que es vesteixi (no hi ha cap llei que els habiliti per fer-ho, en no ser la nuesa simple cap delicte ni falta), així com donant per fet que una persona nua porta la peça de roba que desitgen que es posi, que desafortunadament i curiosa no coincideix ni amb calçat ni amb una gorra.
Si són polítics poden endegar o encarregar estudis legalistes per intentar criminalitzar la nuesa simple, encara que entrin en flagrants contradiccions.

2. Un ventall de sentiments que van de la incomoditat psicològica manifesta al franc rebuig davant la pròpia nuesa i la d'altra gent, amb la creença que tothom comparteix els mateixos sentiments i actituds.

3. L'exigència que les altres persones es vesteixin de forma "decorosa", que varia en funció del sexe de les altres persones i del lloc on s'estigui o l'exigència que es vesteixin en determinats llocs.

4. La consideració que el propi vestidisme i la nudofòbia són actituds ben lògiques i que han de formar part dels "valors" i de l'educació dels infants.*

5. La crítica contra la nuesa, considerada com una part "baixa", propera a l'animalitat, com a exhibició sexual o com a obscenitat.

6. La transmissió del pudor, una mena de sentiment de vergonya inútil ja que va destinat únicament a l'autocontrol de les persones que si se'l salten els desencadena un profund malestar psicològic. Tracten aquesta limitació psicològica com a "virtut".

7. Inversió de termes. Com hem estat veient a la nuesa natural l'anomenen "perversió" o "pecat", de l'autocontrol obsessiu en diuen "virtut", etc.

8. La creença irracional i prejuiciosa que la nuesa és contrària als drets dels infants, quan és ben evident que no afecta negativament als infants que la presencien o que viuen en nuesa junt amb els seus. Per contra aquests infants solen patir menys traumes i inhibicions sexuals, com és ben lògic.

9. Tractar la nuesa més aviat com si fóra pròpiament "sexe" explícit, exhibició sexual, obscenitat o sexe brut i pertanyent al món animal, del qual els humans ens n'hem d'allunyar.

Fins i tot hi ha encara una mena de vestidisme parcial entre els grups naturistes, quan, de vegades, obliguen a vestir-se per acudir a certs actes, sovint en àpats comunitaris.

Tant per educació, com per protecció pròpia i aliena és recomanable usar quelcom per aïllar-se dels seients públis o d'ús comú, fet que no puc considerar vestidista.
No obliguem ningú que es vesteixi, ni, en la mesura que sigui possible, cedim a l'obligació imposada de vestir-nos.


*Recordo aquí les queixes i la denúncia del diputat de Convergència Ignasi Guardans contra un vigilant de seguretat i un membre de la Guàrdia Civil que l'obligaven a descalçar-se per passar un control de seguretat de l'aeroport. Va manifestar que no es pot tampoc obligar algú a ballar, com he afirmat jo mateix altres vegades. Des d'aquí desitjo que li donin la raó i que condemnin amb justícia aquests abusos de poder, tant de l'aeroport com de qualsevol espai on es cometin.
*A pesar que els infants observen el pudor que mostren els adults i altres infants i que reben una constant pressió per vestir-se, la gent vestidista creu que el pudor és quelcom que apareix de forma "natural".
---
Bolsa

[admin]

La nudofòbia té dues vessants que diferenciaré en:

Heteronudofòbia: Sentiment patològic d'irritació psicològica que es desencadena per la visió de la nuesa humana, tant pel que fa a la persones reals presents, com a les representacions artístiques i a les fotografies.
Quan gran part d'una societat pateix símptomes heteronudofòbics, com passa en la nostra, es desencadena la persecució intolerant y mancada de respecte cap als drets d'algunes persones que s'han lliurat total o parcialment de la fòbia.
Sense cap mena de pudor s'ofenen les conviccions de les persones que volen prescindir de roba i es menystenen els drets a tenir i mostrar unes conviccions pròpies. Curiosament, a Barcelona capital, hi ha un article de convivència que sanciona aquestes faltes, però irònicament s'usa, en una mostra abusiva de poder, contra mateix d'allò que suposadament vol protegir.
Ningú no hauria de patir persecucions, insults, agressions, retencions, muntatges policials, detencions ni multes a causa de no ocultar les pròpies conviccions. La societat i l'Ajuntament de Barcelona no ho entendrien en el cas que la policia municipal retingués algú pel fet de dur algun senyal extern que mostri les seves creences o conviccions, com podria ser una capa o una insígnia. Amb més raó s'hauria d'entendre que algú no usi una peça de roba determinada com a mostra de les seves pròpies conviccions y no pas en contra de les conviccions d'altres. En cas contrari, com ara passa, es discrimina les persones nues per les seves conviccions.



Autonudofòbia (pudor): Malestar psicològic desencadenat pel fet que altres observin o puguin observar els nostres genitals o la nostra nuesa.
Probablement sense vestidisme i sense transmissió del pudor sexual, no hi hauria nudofòbia.
Probablement, com en la Síndrome d'Estocolm, les persones fortament vestidistes es mostren totalment i suposada d'acord amb l'abusiu rentat de cervell que van patir durant la infància. Quan aflora el desig fortament reprimit d'alliberament de la nuesa pròpia han de reaccionar de forma violenta, per mantenir l'estat de repressió al seu lloc.
Existeixen, però, altres persones, potser parcialment vestidistes, que noten una certa eufòria quan veuen altres persones nues, tot i que potser elles no s'atrevirien a fer el mateix en un lloc públic. Això potser explica les nombroses mostres de simpatia vers les persones que es mantenen nues en llocs públics.
Com qualsevulla altra fòbia, hauria de tractar-se quan provoqui problemes en les esferes familiar, laboral o social.

L'única teràpia vàlida per les fòbies és l'exposició als estímuls que les crea.
Convertiu-vos, doncs, voluntàriament en terapeutes per ajudar a superar aquesta limitació patològica!

Podeu veure també:

http://s2.elforo.de/addan/viewtopic.php?t=205
---
Quieres jugar a juegos de coches?

[admin]

Respecte de la reserva de llocs per ús de les persones vestidistes, hem de dir que la majoria de llocs públics han estat històricament reservats per les persones vestidistes i nudofòbiques, des de l'oficialització del cristianisme i de la seva moral.
La nuesa no tenia la visió negativa entre grecs i romans, com és possible d'adonar-se'n observant el seu art i revisant la història. La cultura clàssica fou sotmesa a una moralització d'arrel cristiana i, amb això va canviar la visió de la nuesa. La nuesa des de llavors és una mena d'exhibició sexual, perquè ensenya allò que ha de ser forçadament íntim, els òrgans genitals, alhora que aquests són vistos com si foren sexe explícit i obscè. La nuesa és, doncs, des d'aquest punt de vista ofensiva.
La societat vestidista actual es preocupa sobretot per mantenir intactes la repressió i els rentats de cervell a què són sotmesos impunement les persones, des de la seva tendra infància. La tendra i innocent infància és el blanc preferent de moltes religions que han de gravar el seu missatge amb l'ús de la por al càstig, present, futur i etern, amb càrrecs de consciència inútils i psicològicament desequilibradors.
L'atac permanent als menors i des de tots els flancs es converteix llavors en una suposada defensa de la infància, defensa en contra de l'alliberament de l'estat de repressió permanent i ubicu.

El codi PEGI informa als pares sobre l'edat sota la qual es considera que un joc electrònic ja no és apropiat per sota grups d'edat assenyala. Entre els aspectes que assenyala, entre d'altres, esmenta la presència d'escenes de sexe o de nuesa, com si foren el mateix.

La gent vestidista es fa socialment així i reconverteix tot el patiment psicològic a que els han sotmès, en conviccions i suposats gustos personals. Neciament continúen transmetent al seu voltant les dèries que els varen inculcar, que són difícilment abordables al raonament lògic.

Convé que entenguem bé en què consisteix el vestidisme o textilisme i la nudofòbia, per tal de denunciar la seva existència i les seves conseqüències on calgui. Ho podem denunciar al sí de la nostra família, entre les nostres coneixences o amistats, a l'escola, a l'universitat, al lloc de treball, al nostre partit polític, a l'ajuntament, a la premsa o a d'altres mitjans de comunicació.

Convé que entenguem aquests conceptes com a patologia personal i social, com ho eren o ho són encara el racisme, el sexisme, l'esclavisme o el fonamentalisme religiós, entre d'altres.



---
Juegos de la bolsa