NUDACTIVITAT (ADDAN-ALETEIA)

[3D MMORPGadmin]

Hi ha força persones que mantenen una mentalitat molt tancada respecte del dret individual de triar de mantenir la nuesa o de vestir-se. Fins i tot n'hi ha algunes que es desplacen a certs guetos alhora que defensen la nuesa que es viu al gueto, però que critiquen obertament la que es dóna fora de les zones controlades i que són del tot contràries a la nuesa allí on no els sembla que pugui ser prou justificable. Volen ignorar que el dret a la nuesa es justifica per sí mateix, de la mateixa manera que es justifica el de vestir-se.

Aquestes persones solen parlar de respecte, com si aquest concepte hagués de partir només de les persones que volen estar nues en qualsevol espai o moment i les altres tinguéssin el dret d'ofendre's, de denunciar, d'insultar o de queixar-se pel simple fet de veure persones nues on creguin que "no tocaria". En realitat mostren que comparteixen els mateixos prejudicis textilistes i nudòfobs. Recordem Rosa Parks, la dona d'ètnia africana que va resistir-se a cedir el seient a una persona blanca que era dempeus, com era el costum i l'obligació de l'època, potser com aconsellava el "respecte" que s'havia de tenir per les ètnies caucàssiques. Problablement moltes persones de la seva pròpia ètnia la van criticar, acomodades com estaven tot seguint d'esma el costum, per injust i prejudiciós que fóra.

Un respecte malentès és allò que les ètnies superiors exigeixen amb despreci a les sotmeses i que aquestes retornen en forma de submissió i no de veritable respecte. És allò que exigeixen aquells que imposen llengües, costums, lleis i cultures mentre es van aniquil·lant els trets diferencials de la gent sotmesa. No ha de ser així. El respecte sempre ha de ser mutu i ha de partir de la dignitat de cada persona i de la igualtat de drets entre tots els èssers humans.
L'esclau que defensava el dret de l'amo a donar ordres abusives no s'adonava de la possibilitat de ser tant lliure com l'amo, de tal manera que creia que allò que li corresponia era mostrar respecte, quan el que en realitat mostrava era la submissió a l'amo i al costum que l'atrapava.

Aquestes mentalitats tancades són les que tenen tendència a acceptar els guetos i la direcció d'altres respecte de quan els cal desvestir-se o mantenir-se nus o nues. Això és el que passa al món vestidista, on tothom ha de vestir segons les exigències d'una mena de guió tàcit, on hi figuren unes certes variants esbiaixades de "respecte" i de "bona educació". En "justa correspondència" solen exigir la nuesa de forma obligatòria a no ser que hi hagi una bona excusa. No hi ha lloc, doncs, per la llibertat de decidir si ens volem vestir o si ens volem mantenir en nuesa. A més solen tenir una postura inflexible i severes dificultats per adonar-se de l'error on es troben.

La guetització o l'autoexclusió buscada és una sortida fàcil. Només cal cercar un espai prou allunyat de les classes dominants i montar allí un pseudoparadís on es reprodueixen els vicis d'aquelles classes dominants a la qual tant es respecta i es comprèn. Així poden brillar una altra mena de dictadures benintencionades, que no deixen, però, massa espai per la discrepància. Pot ser que no es permeti usar roba si no és que hi ha una bona excusa que ho justifiqui, que no estigui ben vist de menjar carn o que no es permeti de fumar a l'aire lliure, tot i tenir la responsabilitat d'usar cendrers, d'apagar bé la cigarreta i d'evitar de molestar altres persones amb el fum. També és possible que es dificulti o que no es permeti l'entrada d'homes sols, per tal d'evitar la incòmoda puixança del sexe, com si les dones foren gairebé éssers assexuats o aquells foren incapaços de seguir unes normes de comportament correcte.

Blasmem d'aquesta mena de gent, que només són una rèmora que impedirà l'autèntic avançament.
Critiquem-los, allí on s'estiguin i sense embuts, la seva actitud involutiva.
---
Juegos online con los que se puede ganar dinero!

[admin]

La cultura ha estat i és encara una mena d'arma que es llança contra altres cultures i contra les divergències en el sí de les cultures.
La cultura inspira les lleis i les actuacions de les persones que ostensten algun grau de poder. Hi ha conceptes com invasió cultural o genocidi cultural que indiquen l'eliminació d'una cultura per una altra que la substitueix d'una forma més o menys violenta.

El bagatge cultural és sovint una rèmora, pel que fa a tenir una visió objectiva front alguna qüestió que en somogui els seus valors. Aquest fenòmen facilita que moltes autoritats cerquin alguna manera d'actuar contra qualsevol manifestació que, tot i no estar prohibida per llei, sigui contrària als valors d'una determinada cultura.

En països democràtics tot allò que no és prohibit és lliure, però hi ha moltes menes d'autoritats que tenen la tendència a encabir allò que no toleren en algun supòsit que pugui ser objecte de càstig, com una falta o un delicte.

Tothom s'ha criat de forma predominant en el sí d'una determinada cultura i, si posseeix una visió més aviat oberta, pot tenir una gran capacitat d'acceptar l'existència d'altres cultures. Allò que ja és més difícil és que toleri altres cultures convivint en contacte així com la divergència en el sí de la pròpia cultura.
Ara hom parla d'aliança de cultures, fet que pot ser positiu o negatiu, segons si es mira en clau que prendre el caràcter més positiu i obert de cada cultura o profundament negatiu si només es tracta d'enfortir i de respectar-se mutuament els trets negatius de cada cultura.

Culturocràcia: És el fet de governar o de donar ordres basant-se en els valors de la pròpia cultura, com si els seus postulats tinguessin validesa universal i tot i menystenir en conseqüència les altres cultures o altres manifestacions de la pròpia cultura que en qüestionin els valors que no siguin demostradament universals.

Culturalisme: Accions encaminades a convèncer de la validesa dels valors d'una determinada cultura, amb la tendència a substutuir, colonitzar o a imposar valors culturals.

Culturopatia: Sentiment de convenciment subjectiu sobre la veritat, la rectitud o els valors positius de la pròpia cultura, tot i que puguin ser objectivament discriminatoris o fins i tot criminals.

Per entendre millor aquests nous conceptes compararem el cas de la nuesa humana amb diferents discriminacions, presents, passades o futures, fruit d'una determinada concepció o valor cultural.

Exemple de valor cultural: Les persones es vesteixen en públic.

Aquesta idea la podem trobar fortament arrelada en moltes mentalitats de la cultura judeocristiana. Tant és així que la força del costum fa que moltes persones rebutgin la nuesa pública d'altres persones. La resposta habitualment és automàtica, d'íntima indignació, de tal manera que exigeix una resposta també ràpida que no té temps de ser elaborada de forma conscient. És gairebé un reflexe condicionat. Si els preguntessim el perquè d'aquesta actitud de rebuig potser ens donaran una colla d'explicacions a títol d'argument, però cada argument, com ja hem analitat en altres posts, és habitualment fàciment rebatible.

A. Una persona sense cap poder especial, però presa de la culturopatia judeocristiana, quan vegi una persona nua pot indignar-se. Aquesta és la resposta que pot donar, fruit d'una mena de reflex condicionat que ordena respondre sense pensar-s'hi gaire o gens. Davant de la indignació que pot generar la nuesa pública observada pot sorgir una o diferents respostes, segons la personalitat, sexe i condició física de la persona:

1. Pot passar a l'agressió verbal, amb amenaces, crits, insults, donant l'alarma...
2. Pot passar directament a diverses menes d'agressió física, possible en individus més primaris.
3. Pot denunciar a altres persones o a algun cos policial o de seguretat tal actitud que els indigna personalment.
4. Pot marxar precipitadament del lloc o fer gestos o mirades de despreci.

B. Un agent de policia que observi o que hagi estat requerit per intervenir davant de la nuesa simple hauria d'actuar només de forma estrictament professional.

1. Si la persona nua contravé per aquest fet alguna llei, sigui justa o injusta, podrà actuar-hi en contra. En el nostre país no hi ha llei contra la nuesa en públic. En canvi hi ha lleis, documents i jurisprudència favorable.
2. Si no hi ha llei en contra de la nuesa simple, hauria d'informar la persona denunciant del dret a la nuesa de la denunciada o, en cas que sigui necessari, defensar-la.
3. Si el seu sentiment culturopàtic, el seu tarannà culturalista o el seu caràcter culturocràtic el dominen, a falta de llei en contra de la nuesa humana, pot intentar actuar de diferents maneres:
a. Convèncer de forma "amistosa" la persona que exerceig el seu dret a la nuesa de marxar cap un altre lloc, -per "respecte" o per evitar conflictes-, com pot ser una platja "nudista", un espai apartat, amagat...
b. Consultar amb els seus superiors o companys, per tal d'esbrinar com actuar o la manera de convèncer la persona nua de desistir del seu dret o per cercar la possibilitat de poder amenaçar-la amb la imputació d'algun delicte o falta.
c. Afirmar que en aquest lloc la nuesa és prohibida i que per això existeixen les platges "nudistes" (que ignoren o volen ignorar que són guetos discriminatoris) i que, per tant, ha de marxar-hi.
d. Donar l'opció de vestir-se o, si no s'obeeix, de ser objecte de denúncia per exhibicionisme davant d'infants, que potencialment podrien presenciar la nuesa, -poden ser prop, estar jugant despreocupadament o a molta distància. És una "opció" curiosa perquè atorga el paper de víctimes innocents als infants oblidant la seva probable despreocupació per aquest fet així com els que estan acostumats a la nuesa (si la nuesa davant d'infants és delicte, ho hauria de ser en qualsevol cas) i també perquè és l'únic "delicte" on s'ofereix el perdó al mateix lloc del "crim" i pel propi agent (que no està habilitat per fer les funcions de jutge ni de fiscal...). No ens podem imaginar que es pugui donar una opció similar a algú que estigui violant o atracant una altra persona...
e. Cercar i convèncer altres persones amb infants per denunciar la persona nua.
f. Aplicar alguna directriu interna tramposa, feta per polítics, que expliqui com actuar en contra de la nuesa pública, com passa a la ciutat Barcelona, la mateixa que reconeix alhora el dret a la nuesa i a la lliure indumentària.
g. Detenir i acusar del delicte d'exhibicionisme la persona nua.

C. Les persones del món de la política no són més que un reflex de la societat i de la cultura a qui, suposadament, serveixen. La persona política hauria de trascendir dels condicionaments culturals, que no són més que limitacions culturalistes.
Lluny d'aquesta fita desitjable, les persones de l'àmbit de la política, són massa habitualment un fidel reflex del culturalisme que porten imprès. Així cal entendre que quan expressen llibertat, en realitat massa habitualment volen dir llibertat condicionada i que quan parlen d'autèntica llibertat ho expressin com a llibertinatge, -aquella llibertat no assumible del punt de vista culturalista. Així molta gent de la política es veu abocada a exercir la culturocràcia i a perseguir alhora tot allò que s'allunyi dels seus paràmetres acceptats culturalment.
Des d'aquest punt de vista, els Drets Humans, els valors constitucionals i una colla de lleis que defensen els drets a la llibertat d'opinió i de creença passen a ser valors relatius condicionats a la culturocràcia imperant, la culturocràcia que administren bàsicament la gent de la política.
Quan una persona de la política observa una activitat, una idea o un fet que s'allunya o contradiu la seva culturopatia personal pot indignarse i, aquest fet, pot desencadenar la culturocràcia que tingui al seu abast. Hi ha partits polítics que directament són culturocràtics, com tots els partits confessionals o tots aquells que tinguin finalitats confessionals. No podem esperar d'un partit catòlic, que obeeix a l'Estat Vaticà, que voti a favor del divorci, de la mort digna, de l'experimentació amb cèl·lules mare o dels drets sexuals ni que tingui una visió oberta respecte de la nuesa humana i que sàpiga diferenciar nuesa de sexe o nuesa simple de sexe obscè.
La culturocràcia de la gent de la política necessita alguna justificació, amb cert grau d'imaginació. Han de fer veure que es respecten els drets tot i exercir alhora el paper d'inquisició.
Un sagnant exemple d'això és el reconeixement dels drets a la lliure indumentària i a la nuesa expressat en el Tríptic de Barcelona, impresos a manera de subvenció per l'imprempta municipal i reconegut per la Regidoria de Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona que alhora ha passat a ser perseguit per la Regidoria de Seguretat, amb l'argument que el dret a expressar les conviccions contravé el propi article que es va elaborar per defensar aquest dret, el 63.1b de l'Ordenança de Convivència. Una tergiversació culturalista del sentit de l'article que seria equivalent a què un policia municipal multés als participants en una processó catòlica per ofendre o menystenir els drets de totes les persones no catòliques. No prou satisfeta amb aquesta fita represiva, part de les persones de la política municipal culturalista de l'ajuntament barceloní, encara van promoure que qui no obeís l'ordre culturalista de vestir-se a l'ordre, que van donar com a arma als agents municipals culturòcrates, pogués ser objecte de denúncia per desobediència a l'autoritat, amb la idea culturalista que existeix el dret a exigir a les persones que es vesteixin per ordre d'un agent de l'autoritat, equivalent a l'ordre de ballar, de cobrir-se correctament els cabells amb un vel o de deixar de manifestar legítimes conviccions religioses en una processò catòlica.



















---
Juegos online con los que se puede ganar dinero!